L’eriçó viu al Gaià


Introducció

Al litoral de Tamarit i l’àmbit fluvial de la part baixa del riu Gaià, es coneixen cites segures d’eriçó fins a mitjans dels anys 90. A partir d’aquest moment, les observacions són gairebé testimonials. Una de les darreres observacions de les que tenim coneixement, ens l’ha facilitat un veí de La Riera de Gaià, d’una observació d’eriçó clar a La Riera l’any 2003 o 2004.

Ara fa tres anys i en el marc del programa de custòdia de l’entitat, varem realitzar un estudi dels mamífers al curs baix del riu Gaià, centrat sobretot en el seguiment de rastres i fototrampeig. Aquest projecte el va coordinar en José Carlos de la Fuente. Gràcies als resultats d’aquest treball, hem constatat la presència de l’eriçó, a l’àmbit fluvial del curs baix del riu Gaià a través de la troballa de petjades i excrements.

Aquests rastres, però, només constaten la presència d’aquest mamífer però no l’espècie ni tan sols la situació de la possible població d’aquest animal. Per aquest motiu, l’any 2011 es van fer tot un seguit de sortides nocturnes amb un gos rastrejador ensinistrat per mirar de localitzar algun eriçó. Aquestes sortides no van reeixir com esperàvem i no varem localitzar cap animal. Paral•lelament, també s’ha recollit la poca informació bibliogràfica existent sobre aquesta espècie al riu Gaià i s’han fet diferents entrevistes a pagesos i caçadors, així  com als Agents Rurals del Tarragonès. Amb aquest treball de camp, hem determinat que l’espècie que viu al tram final del Gaià és l’eriçó clar.

L’eriçó clar

L’eriçó clar (Atelerix algirus) és el mamífer insectívor més gran de la fauna ibèrica i s’alimenta bàsicament de cargols, llimacs, saltamartins, escarabats, llagostes i d’altres invertebrats. Tenint en compte que molts d’aquests poden esdevenir plagues perjudicials per als conreus, la presència d’aquest animal és beneficiosa per a la pagesia.

L’eriçó clar, a diferència de l’altra espècie present al Principat, l’eriçó fosc, habita principalment en zones obertes com camps de conreu o en guaret. A l’hora de fer el cau, l’eriçó clar s’instal•la als marges dels cultius aprofitant masses de vegetació, construccions humanes, munts de llenya i altres estructures similars, cosa que fa que sovint la mateixa activitat agrícola pugui perjudicar-los. Els eriçons són animals protegits per la llei a tot el territori. L’eriçó clar és menys comú que l’eriçó fosc.

Pel que fa a la distribució de l’eriçó clar, a la Península Ibèrica ocupa una franja del litoral mediterrani, les illes balears i les illes canàries. En genera

l a tot el litoral, la urbanització de la franja litoral catalana ha fet que les poblacions que encara s’hi conserven estiguin molt fragmentades. En canvi, a l’interior, sobretot a les terres de Lleida semblen estar en millor estat de conservació tot i que la manca d’estudis actuals no permeten conèixer realment les poblacions existents. Cal destacar que l’eriçó clar està considerat a la Directiva 92/43/CEE com a espècie d’interès comunitari que requereix una protecció estricta.

Alliberament dels primers eriçons i radioseguiment

Un cop determinada l’espècie, ens hem plantejat impulsar un projecte per a reintroduir i consolidar una població d’eriçó clar a l’entorn del riu Gaià. Aquesta proposta s’ha consensuat amb els tècnics de la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya. A nivell de l’Associació Mediambiental la Sínia, està coordinada per la Ruth Ràfols-Garcia i Hèctor Hernàndez.

I és així com, el 2 de maig, a les 10 del vespre varem alliberar el primer exemplar d’eriçó clar, una femella provinent del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa. Posteriorment, hem alliberat tres exemplars més, una femella i dos mascles. Durant els propers mesos, s’està realitzant el seguiment dels animals, a través d’un radioemissor, per conèixer millor el seu comportament en aquest territori i els terrenys que sol freqüentar. Això últim, serà de gran ajuda en el projecte de custòdia, ja que ens pot orientar a l’hora de plantejar futurs acords i a l’hora garantir una certa protecció de l’hàbitat de l’eriçó. També pot ajudar als Centres de Recuperació (juntament amb altres estudis) per a poder gestionar les recuperacions i alliberaments dels eriçons que els arriben.

 

Finançament i suport al projecte

Aquest projecte s’està finançat per l’Obra Social de “La Caixa”, segons l’acord de col•laboració signat entre la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

El projecte té el suport i participació de la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

Agraïm també el suport i col•laboració de l’Ajuntament de Tarragona a l’inici del projecte; a Galanthus Associació, que ens ha deixat part del material per a fer el radioseguiment dels animals; el Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, d’on provenen les dues eriçons femelles; el Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent, d’on provenen els dos mascles; la botiga d’informàtica Àltica d’Altafulla, que ens ha donat un cop de mà amb els emissors; a la família Sauret-Florejachs, que ens ha deixat alliberar els eriçons des del seu hort; i per últim i en especial, a tots el voluntaris i membres de l’Associació Mediambiental la Sínia que han col•laborat i han donat un cop de mà per fer realitat aquest projecte.

Enllaços d’interès

Podeu trobar molta informació sobre l’eriçó a Catalunya a la següent pàgina web:

http://www.asgalanthus.org/atelerix/ca/index.html